Arquitectura

             L’habitatge ocupa tota la segona planta d’un petit edifici entre mitgeres i s’obre a dues façanes: la del carrer i la del pati interior d’illa i es desenvolupa al volant d’un cel-obert que aporta una gran qualitat lumínica als espais interiors.

             El projecte planteja redefinir la distribució original per adaptar-la a les necessitats contemporànies, prioritzant espais més oberts. Es reubica la zona de bany i es crea una única peça, més àmplia i adequada al nucli familiar.

             A més, part de l’habitació principal —originalment un espai ampli però sense una funció definida— es transforma en una zona de teletreball.

             L’habitatge es situa a la planta setena d’un edifici dels anys 60, de sostres baixos i amb una distribució segmentada. Tot i això, el pis comptava amb molta lluminositat i ventilació creuada.

             Per aquesta reforma apostem per una intervenció mínima, però de gran impacte: eliminar les divisòries innecessàries i aconseguir que la casa expressi una identitat pròpia.

             Aquesta identitat es construeix a través del color, que s’integra dins el disseny global de l’habitatge.El color verd connecta la sala d’estar-menjador amb el passadís i el bany, establint un recorregut cromàtic entre espais. A la cuina, el color rosat es combina amb el verd i en reforça el contrast. El mateix to rosat apareix en aplics de llum repartits pels espais, reforçant la personalitat pròpia del pis.

             L’habitatge és un àtic situat en una zona de renovació urbana de Badalona. El pis s’obre a dues façanes amb terrassa i s’organitza al voltant d’un cel obert que actua com a pati de ventilació de l’edifici.

             L’estructura principal es delimita per tres grans crugies, originalment excessivament compartimentades i connectades per un passadís que envolta el pati. L’estratègia de projecte consisteix a eliminar el passadís per generar espais amplis i connectats.

             Les tres zones que delimiten l’habitatge són: l’espai amb façana al carrer, destinat a la zona de dia amb sala d’estar, menjador i cuina; el cel obert, que acull les zones humides; i l’espai orientat cap al pati interior d’illa, per a la zona de nit amb les habitacions i el despatx.

             Es tracta d’una casa de cos de l’any 1900, ubicada al barri de Dalt de la Vila, al nucli antic de Badalona. Aquesta tipologia de casa, habitual al barri, es caracteritza per carrers estrets, cases baixes i façanes contínues.

             L’estratègia principal s’enfoca a readaptar l’espai original per obtenir una distribució pensada per a les necessitats del client. L’habitatge s’articula en dues zones separades per un mur de càrrega, i la intervenció se situa a l’espai comú, on s’ubiquen els elements de cuina i bany.

             La reforma d’aquest àtic sorgeix de la necessitat d’actualitzar l’espai domèstic cap a una  consciència ambiental dels espais que habitem i millorar-ne l’aïllament. 

             L’estratègia del projecte es basa en la sostenibilitat, el confort i l’eficiència energètica, incorporant materials naturals com el suro i la fusta. 

             El sostre de suro actua com aïllament tèrmic i acústic natural d’alt rendiment, minimitzant les  pèrdues energètiques i, alhora, amb poca inèrcia tèrmica que permet escalfar o refredar l’espai  ràpidament. La fusta d’avet natural harmonitza els espais interiors; la seva olor i els tons clars  generen una atmosfera acollidora. 

             A més, s’utilitza pintura de calç, un material natural, amb baixes emissions de COV, transpirable  i durable en el temps. 

             La protecció cap al carrer, el pati central i la integració amb l’entorn són les premisses del projecte.

             Ubicat a la falda d’una petita muntanya, l’habitatge s’obre cap a ella amb la intenció que els colors i la vegetació s’endinsin a l’interior.

             El primer gest va ser tancar-se cap a l’exterior i generar un pati central, que es converteix en l’element articulador que dona vida a l’habitatge. Al voltant del pati, dos volums configuren l’espai, units per l’accés a l’habitatge, que funciona com a distribuïdor i nexe entre ambdós.

             Els volums es defineixen segons els usos de dia i de nit. El volum de nit mira cap a la sortida del sol; allargat i baix, permet l’entrada dels primers raigs de llum. El volum de dia, de dos nivells, és ampli i envidrat a la planta baixa. En aquest nivell s’ubiquen les zones comunes, vinculades al pati central. A la planta primera se situa la zona de treball i una terrassa amb vistes cap a Vilafranca i el camp de vinyes del voltant.

             El projecte consisteix en la rehabilitació interior d’un antic edifici industrial, ubicat davant de la plaça Fiveller, en ple centre antic de l’Eixample de Mataró.

             La primera reflexió neix de l’emplaçament: com definir una proposta que dialogui amb les preexistències i connecti l’habitatge amb el seu entorn immediat.

             En aquest sentit, es planteja un exercici d’extracció de capes, descobrint les bigues de fusta del forjat, el maó, el paviment hidràulic i els finestrals originals.

            La planta de l’edifici presenta unes dimensions molt ajustades, admetent dos habitatges de 50 m² per planta. Davant la manca de superfície, es proposa una zona indeterminada que permet múltiples usos segons les necessitats: funciona com a dormitori, menjador, sala d’estar o zona de treball, adaptant l’espai a diferents maneres de viure.