L’habitatge es situa a la planta setena d’un edifici dels anys 60, de sostres baixos i amb una distribució segmentada. Tot i això, el pis comptava amb molta lluminositat i ventilació creuada.
Per aquesta reforma apostem per una intervenció mínima, però de gran impacte: eliminar les divisòries innecessàries i aconseguir que la casa expressi una identitat pròpia.
Aquesta identitat es construeix a través del color, que s’integra dins el disseny global de l’habitatge.El color verd connecta la sala d’estar-menjador amb el passadís i el bany, establint un recorregut cromàtic entre espais. A la cuina, el color rosat es combina amb el verd i en reforça el contrast. El mateix to rosat apareix en aplics de llum repartits pels espais, reforçant la personalitat pròpia del pis.